2. Influències gregues en els teatres romans

Així com va descriure Vitruvi, els orígens del teatre romà es remunten al teatre grec. Ara bé, cal tenir en compte les clares diferències entre uns i altres.

Els teatres grecs estaven formats principalment per dues parts fonamentals; per una banda es trobava la graderia que s'ubicava aprofitant la falda d'una muntanya. En ella s'hi situava el públic que assistia a l'acte.
D'altre banda, als peus de la graderia s'hi trobava la skene o escenari de forma semicircular. En ell s'hi situaven la orchestra, que pot arribar a ser de forma circular. En ella s'hi situaven els actors i s'hi representaven les obres.

Per altre banda a l'hora de centrar-mos en els teatres romans, tema que ocupa aquest blog, hem de dir que aquests presentaven un disseny molt similar al grec però amb certes particularitats. Primer hem d'apuntar que a diferència dels grecs, la utilització de les voltes anulars per suportar la cavea va donar la possibilitat de situar els teatres a qualsevol banda. Malgrat tot, el caràcter pràctic dels romans els va conduir a utilitzar les pendents naturals sempre que era possible.
A l'hora de parlar de les parts que formaven el teatre romà hem d'esmentar les següents:
La cavea presenta una forma semicircular, subdividida en tres parts, la imma, media i summa cavea. El proscenium i la scena es desenvolupen i tornen més monumentals. Alguns teatres tenien llotja destinada a les autoritats (pulpitum) situada davant del cor i realitzada amb materials nobles. L'entrada s'efectuava per grans portes laterals (aditus), mentre que els vomitoria permetien un desallotjament més ràpid. Els romans dotaren el seu teatre d'un tractament espacial unitari, degut a la utilització d'una scenae frons (façana aparador) de igual altura que la cavea, al temps que unificava les tres parts del teatre (cavea, orquestra i scena) amb la utilització dels vomitoria coberts de volta. L'exterior s'estructurava mitjançant superposicions d'ordres arquitectònics, que articulaven arqueries ornamentals dels diferents pisos. La superposició utilitzada era, de baix a dalt: dòric, jònic, corinti i compost.





Autoria: Artehistoria http://www.youtube.com/watch?v=tFn8tdy4zoQ&feature=fvw


Bibliografia:

· ROBERTSON, D.S. Arquitectura griega y romana, Editorial Cátedra, Madrid, 1981.
· WHEELER, M. El arte y la arquitectura de Roma, Editorial Destino, Barcelona, 1995.