4. Introducció dels teatres romans a Hispania

A mesura que s'anava produïnt la romanització els indígenes van anar assimilant la nova cultura, adoptant noves formes de vida. Així mateix varen anar sorgint els primers centres d'oci com per exemple els amfiteatres, circs, teatres, entre d'altres.
Cal destacar que des d'un principi el teatre no fou rebut amb gran expectació per part de la societat, tot i que al segle I a. C. la majoria de ciutats importants d'Hispania ja disponien de grans teatres.
Com a curiositat podem remarcar alguna anècdota; per exemple la que prové de Filòstrat a l'obra Vida d'Apol·loni de Tiana, en la qual ens esmenta una curiositat succeïda a la Bètica. Ens relata com uns espectadors novells davant la novetat que suposava la representació d'una tragèdia varen fugir despavorits. Tal vegada ens pot semblar una descripció un tant exagerada dels fets, però ens deixa intuïr el nou impacte que va suposar en l'època.


Tal vegada en les poblacions del nord-est de la Península Ibèrica els teatres varen tenir una arribada tardana, tot i que no fou fins a principis de l'Imperi que els teatres varen experimentar un gran augment en quant al nombre d'aquests a Hispania. Malgrat no estiguessin construïts amb materials nobles, la troballa de màscares teatrals a la ciutat de Lucus Augusti ens fa suposar l'existència de teatres deambulants o efímers construïts amb fusta.



Bibliografia:

· AA.VV, Hipania, el legado romano (Publicació del Ministeri d'Educació i Cultura), editorial a càrrec de Ibercaja, Zaragossa, 1998.
· AA.VV, El teatro en la Hispania romana, editorial a càrrec de la Institució Cultural Pedro de Valencia, Badajoz, 1980