El deteriorament del recinte degut a les causes anteriors i al pas del temps van fer que el teatre passés totalment desapercebut fins el moment del seu descobriment a finals del segle XIX.
Sabem que a partir de fonts històriques i literàries que en el segle XVI s'identificava el teatre de Tarragona amb les runes que sempre van ser visibles de l'Amfiteatre. Per tant durant molt segles no es va ser conscient de l'anterior existència d'aquesta construcció.
Ja va ser a mitjans del segle XIX quan alguns historiadors i arqueòlegs van rebutjar aquesta interpretació, que era molt estrany que en una ciutat monumental i romana com Tarraco no s'hi hagues construït un teatre. És per aquest motiu que contemporànis de l'època van començar a presentir aquesta futura troballa, que finalment es va produir a l'any 1885.
Més endavant al 1898 van trobar en el jaciment arqueològic una isncripció monumental que per mala sort es trobava incompleta. Es pensa que si aquesta s'hagués trobat completa ens hagués pogut proporcionar el nom de l'emperador que va promoure el teatre.
Per mala sort el descobriment d'aquestes restes no va bastar perquè s'hi poguès aplicar una protecció adequada perquè s'evites el deteriorament o la pèrdua.
Al 1919, amb la construcció d'una fàbrica d'olis es va produir la pèrdua d'una altra part del teatre. Amb el pas del temps es va saber que aquesta mateixa fàbrica va seguir fent ampliacions a "porta tancada", fet que va provocar que es perdessin més restes del teatre.
No va ser fins el 1973 que la Direcció General de Belles Arts i l'Ajuntament de Tarragona van aconseguir la declaració de zona afectada oer poder intervenir i millorar l'estat del monument en aquells moments. Aquest mateix any s'inicia l'excavació de l'àrea del teatre i a l'hora es comença a recuperar i a restaurar les estàtues trobades, per tal de que puguin ser exposades al públic.
En general en aquesta feina d'excavació i restauració es van centrar en la llimpiesa de la zona de la cavea que es conservava i de l'orchestra.
Però tot i els esforços que es van fer a partir dels anys 70 hem de dir que les parts conservades del Teatre són molt pobres i escasses.
De la orchestra només se'n conserva un petit sector de la part central d'aquesta. Igualment les restes conservades han permés conèixer perfectament la seva infraestructura.
Del proscaenium conservem més o menys la seva estructura, així com del hyposcaenium conservem 21 m. dels 38 m. que tenia originalment, és a dir que conservem bona part d'aquest.
Per altre banda la scaena només se n'ha pogut conservar una petita part, ja que part d'aquesta s'ha integrat dins la mateixa ciutat tarragonesa.
Podem veure com el pas del temps no ha fet cap bé a les runes conservades del teatre romà de Tarraco. Hem d'apuntar que en aquests darrers anys s'han anat fet petites restauracions i accions deconservació d'aquest monument, tot i que per ser patrimoni de la Humanitat no es conserva en el millor estat en que podria estar.
Bibliografia:
- AA.VV, El teatro en la Hispania romana, editorial a càrrec de la Institució Cultural Pedro de Valencia, Badajoz, 1980
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada