10. Teatre romà d'Itàlica

Gran part dels teatres d'Hispània varen ser construïts entre el període de Cèsar i els primers anys de la dinastia. La data d'inici del teatre d'Itàlica va ser durant l'època Augusta, finals del segle I a.C. i principis del I d.C. Encara que al llarg dels anys va anar sofrint grans modificacions.

Es varen trobar dos grans testimonis epigràfics referents a la seva construcció. El primer fou una inscripció de grans dimensions col·locada davant l'escenari, sobre el paviment de l'orquestra. Situada expressament per a ser vista des de la graderia. La inscripció estava feta amb lletres de bronze i hi apareixien el nom dels donants de la part central del teatre. Curiosament en el nom d'un dels donants apareix per primera vegada el cognom Traianus, que portarà el futur emperador.
Una altre inscripció, situada a l'accés al pòrtic de l'escena, feia referència a la donació del pòrtic. En aquest cas el donant fou Lucio Herio.

El teatre es trobava situat a la part més antiga de la ciutat romana d'Itàlica, concretament a la part oriental. Es precisament on es varen situar els primers veïns de l'actual Santiponce. Per tant gran part de les restes de la ciutat d'Itàlica varen anar quedant sota les cases, fet que dificultà molt les excavacions.

Les primeres notícies que es varen tenir sobre l'existència del teatre romà procediren del Pare Zevallos, que escrivia a finals del segle XVIII. A 1937 F. Collantes localitzà, al corral d'una de les cases de Santiponce, carreus que podrien pertànyer als seients de la graderia. Però no fou fins l'any 1971 que es varen iniciar les excavacions.

El teatre estava format per una graderia en forma de semicercle envoltant la part central anomenada orquestra i amb un escenari delimitat per una gran façana amb ordres de columnes superposades. Darrera l'edifici hi havia una gran plaça porticada.

Durant més de tres segles el teatre va romandre en funcionament, per això va patir grans modificacions. La primera gran reforma data de la segona mitat del segle I d.C. i la darrera data de la primera mitat del segle II d.C. Segons els informes de les excavacions, es dedueix que la pròpia escena va canviar de fisonomia durant la segona mitat del segle I d.C.

A la segona mitat del segle III d.C. el teatre va anar perdent el seu ús original. Però no fou fins a mitjan segle IV quan es va abandonar per complet.
La primera etapa de les excavacions compresa entre 1971 i 1975 va servir per posar al descobert la major part de les grades i de l'escenari. Així mateix també serví per a descobrir certes escultures. Tot això va ser possible gràcies al gran nombre d'expropiacions de cases de Santiponce.

Entre 1988 i 1990 l'ampliació de la zona d'expropiacions va permetre la realització d'altres tres campanyes d'excavacions dirigides per R. Corzo. En aquestes etapes els treballs es varen extendre per algunes zones de la graderia, l'extrem nord de l'escena i la plaça porticada situada al seu darrera.

Els treballs de restauració i rehabilitació es duen a terme des de 1979 fins a dia d'avui. Aquests treballs són a càrrec de A. Jiménez, F. J. Montero i P. Rodríguez.

Autoria: http://www.flickr.com/photos/saulo_alvarado/3823250689/

Bibliografia:

- AA.VV., "Itálica Arqueológica", Secretariado de ediciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla,1999.
- RODRÍGUEZ Gutierrez O., "El teatro romano de Itálica. Estudio arqueológico", Ediciones UAM, Madrid,2004.