El teatre de Mèrida fou una construcció promoguda per Marco Vipsanio Agrippa. la seva construcció es data sobre el 16, 15 a.C.
Aquest és un dels exponents més coneguts pel que fa a teatres romans a la península Ibèrica. Així aquesta realitat ha contribuït a moltes teoritzacions sobre aquest.
A continuació es parlarà sobre la història; l'abandonament del teatre durant molts de segles, els materials, les excavacions arqueològiques, les restauracions entre d'altres aspectes a destacar.
Començarem parlant de "Les Set Cadires", el segon nom pel qual es coneix el teatre. Són moltes les hipòtesi de per què se'l anomena amb aquesta altra opció, personalitats com Pedro de Lorenzo, Gaspar Barreiros al segle XVI, Moreno Vargas al segle XVII.
L'abandonament del teatre estigué present durant molts de segles, tant és així que el teatre va patir diferents episodis en la seva vida; com a conseqüència de la nul·la utilització, el teatre es va anar destruint progressivament fins arribar a la ruïna i a l'enterrament.
Molt prest va sofrir espolis, s'empraven els materials tant de revestiment com d'estructura per altres usos. Així l'scenae frons aparegué amb tots els materials mesclats sense un ordre natural de superposició. els fusts i les bases de les columnes colpejats. Lentament s'anaren alternant capes de terra i enderrocs.
Com deixà constatat l'historiador Moreno de Vargas a l'any 1603 s'utilitzaren els materials del teatre de Mèrida per a la reconstrucció de cinc ponts, aproximadament, del riu Guadiana.
Ja a l'any 1910 sols sobrevisqueren les restes dels cossos superiors de la graderia.
Les primerenques excavacions foren vàries. Tenim constància de que la primera excavació va ser ordenada per Cort i aconseguida per Luis José Velázquez qui deixà a la vista el cos principal del Teatre. Més endavant Manuel Villena Mosiño trobà una base, cornises i un dintell amb l'inscripció d'Agrippa. Laborde al segle XIX descobrí de nou dita inscripció. Al 1868 la Subcomissió de Monuments de Mèrida inicià un expedient d'excavació que finalment no es va dur a terme. Vicente Barrantes deixà inacabada la seva actuació sobre l'edifici. Es va denegar la proposta de Pedro Mª Plano a l'any 1888 per no ser titulat.
Però les actuacions més importants són les més recents. a l'any 1901 per la Reial Ordre de 26 de Febrer es nombra Director de les Excavacions de Mèrida a l'arqueòleg José Ramón Mélina, qui descobrí arcs formers de la galeria d'entrada a l'orchestra, fou descoberta la valva regia, apareixeren cinc bases, dos fusts, troços de cornisa quatre estàtues femenines, tretze capitells, etc.
Posteriorment entre 1934 i 1936 Antonio Floriano Cumbreño va excavar a la proscena amb l'ajuda de l'escultor Juan de Avalos. Ja serà al 1943 quan José de C. Serra Ráfols es va dedicar per complet al perístil de l'edifici.
Pel que fa a les actuacions de restauració més recents al teatre de Mèrida, dir que als anys 20 es fa la primera reconstrucció de una part inferior de l' scenae frons, per l'arquitecte Antonio Gómez Millán, què completà Félix Hernández Giménez i també va definir la graderia i va mantenir la ruina superior de les "Set Cadires". Fins a l'any 1964 no s'efectua cap actuació sobre el teatre ja que la Real Acadèmia d'Història era responsable. Ja serà José Menéndez Pidal Alvarez va aixecar l'ordre superior, retocant la primera intervenció del primer restaurador, fent de nou la graderia, l'orchestra , i la columnata superior.
Gràcies a aquestes actuacions de restauració avui dia podem gaudir del teatre de Mèrida.
Actualment l'edifici és utilitzat per fer espectacles com representacions teatrals, concerts musicals, entre d'altres actes. Obviament que també és molt visitat i es podria dir que és el protagonista de tots els monuments de la ciutat de Mèrida. Un exemple gràfic:
Aquest és un dels exponents més coneguts pel que fa a teatres romans a la península Ibèrica. Així aquesta realitat ha contribuït a moltes teoritzacions sobre aquest.
A continuació es parlarà sobre la història; l'abandonament del teatre durant molts de segles, els materials, les excavacions arqueològiques, les restauracions entre d'altres aspectes a destacar.
Començarem parlant de "Les Set Cadires", el segon nom pel qual es coneix el teatre. Són moltes les hipòtesi de per què se'l anomena amb aquesta altra opció, personalitats com Pedro de Lorenzo, Gaspar Barreiros al segle XVI, Moreno Vargas al segle XVII.
L'abandonament del teatre estigué present durant molts de segles, tant és així que el teatre va patir diferents episodis en la seva vida; com a conseqüència de la nul·la utilització, el teatre es va anar destruint progressivament fins arribar a la ruïna i a l'enterrament.
Molt prest va sofrir espolis, s'empraven els materials tant de revestiment com d'estructura per altres usos. Així l'scenae frons aparegué amb tots els materials mesclats sense un ordre natural de superposició. els fusts i les bases de les columnes colpejats. Lentament s'anaren alternant capes de terra i enderrocs.
Com deixà constatat l'historiador Moreno de Vargas a l'any 1603 s'utilitzaren els materials del teatre de Mèrida per a la reconstrucció de cinc ponts, aproximadament, del riu Guadiana.
Ja a l'any 1910 sols sobrevisqueren les restes dels cossos superiors de la graderia.
Les primerenques excavacions foren vàries. Tenim constància de que la primera excavació va ser ordenada per Cort i aconseguida per Luis José Velázquez qui deixà a la vista el cos principal del Teatre. Més endavant Manuel Villena Mosiño trobà una base, cornises i un dintell amb l'inscripció d'Agrippa. Laborde al segle XIX descobrí de nou dita inscripció. Al 1868 la Subcomissió de Monuments de Mèrida inicià un expedient d'excavació que finalment no es va dur a terme. Vicente Barrantes deixà inacabada la seva actuació sobre l'edifici. Es va denegar la proposta de Pedro Mª Plano a l'any 1888 per no ser titulat.
Però les actuacions més importants són les més recents. a l'any 1901 per la Reial Ordre de 26 de Febrer es nombra Director de les Excavacions de Mèrida a l'arqueòleg José Ramón Mélina, qui descobrí arcs formers de la galeria d'entrada a l'orchestra, fou descoberta la valva regia, apareixeren cinc bases, dos fusts, troços de cornisa quatre estàtues femenines, tretze capitells, etc.
Posteriorment entre 1934 i 1936 Antonio Floriano Cumbreño va excavar a la proscena amb l'ajuda de l'escultor Juan de Avalos. Ja serà al 1943 quan José de C. Serra Ráfols es va dedicar per complet al perístil de l'edifici.
Pel que fa a les actuacions de restauració més recents al teatre de Mèrida, dir que als anys 20 es fa la primera reconstrucció de una part inferior de l' scenae frons, per l'arquitecte Antonio Gómez Millán, què completà Félix Hernández Giménez i també va definir la graderia i va mantenir la ruina superior de les "Set Cadires". Fins a l'any 1964 no s'efectua cap actuació sobre el teatre ja que la Real Acadèmia d'Història era responsable. Ja serà José Menéndez Pidal Alvarez va aixecar l'ordre superior, retocant la primera intervenció del primer restaurador, fent de nou la graderia, l'orchestra , i la columnata superior.
Gràcies a aquestes actuacions de restauració avui dia podem gaudir del teatre de Mèrida.
Actualment l'edifici és utilitzat per fer espectacles com representacions teatrals, concerts musicals, entre d'altres actes. Obviament que també és molt visitat i es podria dir que és el protagonista de tots els monuments de la ciutat de Mèrida. Un exemple gràfic:
Festival de Mèrida:
Autoria:http://www.absolutmerida.com/programacion-festival-de-teatro-clasico-de-merida-2009/ Bibliografia
- AA.VV, El teatro en la Hispania romana, editorial a càrrec de la Institució Cultural Pedro de Valencia, Badajoz, 1980
- Ward Perkins, John B. Arquitectura romana, Madrid, Edición Aguilar S.A, 1976
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada